La demanda dels aliments sense gluten ha experimentat un creixement espectacular en els últims deu anys i s’espera que es dupliqui en la propera dècada, tot i que la demanda de productes lliures de gluten no és idèntica a nivell mundial, ja que hi ha importants diferències regionals basades en la popularitat de les dietes sense gluten.
De gran acceptació en els països occidentals amb Amèrica del Nord i Europa al cap, és poc comú entre els consumidors d’altres regions del món.
Fa una dècada els aliments sense gluten es venien gairebé exclusivament en botigues de productes naturals. Eren productes dirigits fonamentalment a la comunitat celíaca, poc variats i insípids, mentre que els actuals han millorat significativament en qualitat nutricional i en qualitats sensorials. Actualment són comercialitzats cap al públic en general i es venen a les botigues minoristes i grans superfícies. La nova demanda per part d’un consumidor més ampli ve associada a la consideració d’aquests productes com més sans i naturals. Moltes persones els estan incorporant en la seva alimentació buscant tenir una dieta saludable que els permeti perdre pes i tenir més energia.
Una dinàmica de creixement impactant
La consultoria d’investigació de mercat MarketsandMarkets preveu que el mercat dels productes sense gluten tindrà una taxa anual de creixement del 10.4% fins a arribar als 7.59 bilions de dòlars el 2020. La gran demanda global d’aquests productes ve acompanyada d’una diversificació de l’oferta . El mercat d’aliments i begudes lliures de gluten està dominat per productes de pa, galetes i aperitius. Amèrica del Nord és el major mercat per a aquests productes, amb una quota del 53% el 2014, seguida per Europa i Amèrica del Sud. Els productes de pasta i arròs sense gluten representen aproximadament el 5% de quota del mercat global, amb un creixement previst al voltant del 9% fins al 2020. Per regions, Amèrica del Nord és el major mercat de la pasta i arròs sense gluten, amb una quota del 45% el 2014, es preveu que serà la regió amb un major creixement de la demanda, un 10% fins al 2020.
El gran repte que afronta el sector és el preu dels aliments sense gluten. Els factors que encareixen el preu són la dificultat d’elaboració, ingredients poc usuals, un major control analític en els processos de fabricació i elaboració, i un menor volum de producte final. Amb tot, l’augment de la demanda, la investigació i desenvolupament en la millora de processos i la innovació de productes, permet pensar que els preus baixaran progressivament.
Millora global en l’etiquetatge sense gluten
En els últims anys s’ha donat un gran avanç a nivell mundial en matèria d’etiquetatge d’aquests aliments, millora que és molt ben rebuda per la comunitat celíaca i el consumidor de sense gluten. A Europa el Reglament d’Execució (UE) 828/2014 s’aplica des del passat 20 de juliol, i informa els consumidors de l’absència o la presència reduïda de gluten en els aliments. Estableix que els productes etiquetats com “sense gluten” han de contenir menys de 20 ppm (20 mg / kg) de gluten en la seva composició, i que l’etiqueta “molt baix en gluten” només es pot utilitzar en aliments amb menys de 100 ppm (100 mg / kg) que continguin blat, sègol, ordi, civada o les seves varietats híbrides, o que continguin un o més ingredients fets a partir d’aquests cereals, que s’hagin processat específicament per reduir el seu contingut de gluten.
La norma d’etiquetatge internacional Codex Alimentarius CODEX STAN 118 i l’etiquetatge complementari que promouen les marques de garantia de les associacions de celíacs el completen. Trobem Marca de Garantia, controlat per la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya FACE, i productes certificats amb ELS (Sistema de Llicència Europeu) regulats per l’AOECS (Societat d’Associacions de Celíacs d’Europa).
Altres exemples els tenim en Espiga Barrada, símbol internacional per indicar el baix contingut en gluten propietat de AOECS, GFO (Gluten-Free Certification Organization), marca que garanteix que el producte final té un contingut en gluten inferior a 10 ppm (mg / kg ), AFI (Allergen Free Internacional), marca que garanteix condicions estrictes de fabricació i envasat enfront de la contaminació creuada i l’absència d’ingredients al·lèrgens.
En auge els sense gluten a Europa
A Europa es preveu que la demanda d’aquests productes tingui un creixement important que se centrarà en pa, galetes i aperitius. El mercat dels aliments sense gluten experimenta una forta activitat a Itàlia, Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. El mercat italià sense gluten va arribar el 2014 als 232 milions d’euros, seguit del Regne Unit amb 155 milions, 130 milions a Alemanya i els 93 milions d’euros a França.
S’estima que el 2019-2020 el mercat d’aliments sense gluten a Itàlia arribarà a un valor de 279 milions d’euros i al Regne Unit 188 milions, mentre que el mercat alemany s’estima en 159 milions i el francès en 120 milions d’euros. Espanya arribarà als 53,5 milions d’euros en aquest període.
Aquestes previsions fan pensar que el mercat dels aliments sense gluten serà un mercat a l’alça en els pròxims anys, un mercat en creixement basat en l’augment de la demanda per part de la creixent població celíaca i en la tendència per part dels consumidors a adequar el seu model de consum alimentari cap a formes més saludables que incorporin els aliments sense gluten com a estratègia per millorar la salut.
Autor: Raúl Martínez, Biòleg, Dietètica i dieto teràpia Homo toxicologia
Bio Eco Actual Febrer 2017
